10 de maig de 2017

El qui ha estat bateria dels Wilco i Loose Fur manté també una trajectòria amb alguns treballs en solitari o en col·laboració on ha portat les percussions a camps de composició minimalista, contemporànea, improvisació o música gamelan i africana. Escoltem els seus treballs inicials «Next» (2002) i «Introducing» (2002) on feia servir el seu equip de percussions per extreure temes entre el minimalisme i la improvisació. Amb el Fred Londberg-Holt Trio va aportar bateria a cello i contrabaix a «A Valentine For Fred Katz» (2002). Serà amb «Mobile» (2006) on signarà el seu magnífic treball deutor del minimalisme de Steve Reich junt a la influència de les músiques natives africanes i indonèsies de les Nonesuch Explorer Series. Afegim una revisió del tema de Terry Riley des de «In C Remixed» (2010) i amb «Adventureland» (2014) trobem un nou complert treball on s’envolta de músics de percussió, cello, violí i piano. Des de «Ilimaq» (2015) interpreta a la percussió composicions de John Luther Adams i a «Vespers For A New Dark Age» (2015) s’uneix als pianos i teclats de Missy Mazzoli, Victoire i Lorna Dune. Acabem amb «Drumkit Quartets» (2016) junt a la formació So Persussion experimentant amb sons i ritmes percussius.