25 de febrer 2009
La fascinació tant per l’electro-acústica com pel black-metal i els drons repetitius han fet d’aquest músic de Chicago un dels referents de l’experimentació electrònica de manipulació de sons extrets de guitarres. Així ho demostra el repàs a la seva trajectòria des de “Comedy” (1996), “Kevin Drumm” (1997) o “Second” (1999) a més de les nombroses aportacions a projectes col·lectius que escoltem com la sessió de 1998 amb Dafeldecker, Kurzmann i Fennesz, el free-jazz de Territory Band 2 a “Atlas” (2002) o els àlbums signats amb Ralf Wehowsky “Cases” (2001) o amb el guitarrista japonès Taku Sugimoto “Den” (2000). També en solitari sentim el casset “KD” (2001), l’intens i destacat ì “Sheer Hellish Miasma” (2002) on combinava black-metal i soroll electrònic i “Land Of Lurches” (2003) on seguia amb electrònica sorollosa. Del publicat els darrers anys sentim el directe a Moscú “Pure” (2006) i el doble CD ambiental “Imperial Distortion” (2008).