VOC·DAT

by Shak

“Solo a través del tiempo, el tiempo se conquista”, T. S. Eliot.
“Estar en las afueras también es estar dentro”, Pablo García Casado

DISPOLITOPIA (sinopsis)

Dispolitopia: distópico y político
A través de la figura del flâneur trabajaremos la dramaturgia del sonido en espacios abandonados, grabando ciertos sonidos, ruidos, o voces, con tecnología móvil e incluyéndolos en la obra que produzcamos. Trabajaremos en estudio voces y otros sonidos. Nos interesan estos espacios enclavados o paralizados en un determinado momento histórico. Todo espacio concebido como mero tránsito. Cómo sobrevive la ruina, la estructura, pese al paso irremisible del tiempo. Con la exploración urbana hacemos contacto con sensaciones corporales provocadas al transitarlos: escalofríos, cierta sensación de inseguridad. Así lo trasladaremos al sonido, a las emociones musicales, a los poemas propios, al trabajo sonoro que realicemos.

Fotos: Alicia G. Nuñez

Un no-lugar, como ya expusieran Marc Augé en el campo de la antropología o Ballard en el de la ciencia ficción, es un espacio intermedio que no nos proporciona identidad, la sustrae en cierto modo. Nos interesa la relación de estos conceptos aplicada a la poesía: “No hay tiempo para la poesía”, que escribiera Carilda Oliver Labra. El género en sí es un no-lugar entre géneros literarios. La poesía es el margen, nota al margen, musicalidad, cuerpo, experiencia, juego de repeticiones que dotan de otros significados al significante en sí. Así trabajamos el género poético: tejiendo un espacio sonoro que dote de significado a esos espacios residuales, víctimas de la aceleración por procesos capitalistas o del avance desmesurado del neoliberalismo. Nos interesa poner el acento en cómo afectan estos espacios urbanos al medio ambiente, en cómo abundan tras determinados procesos históricos, crecen, destinados al desuso o a refugiar a damnificados por el contexto social. Cómo la naturaleza toma partido, se apodera de ellos con sus ramas, árboles creciendo en su interior. Cómo el tiempo ha ido comiendo espacio al tiempo, nos interesa pararnos un momento. Olvidar el miedo que suscita, considerarlo una mentira.

BIOGRAFÍA

VOC·DAT la conforman la poeta, artista multidisciplinar y periodista Alicia G. Núñez, el músico experimental Daniel Álvarez y la artista plástica y poeta Ángela Gemio. También es el acrónimo del verso de Alejandra Pizarnik: “Vértigo o contemplación de algo que termina”.

Trabajan en el campo del arte sonoro contemporáneo, la música electrónica experimental y la poesía. Entre sus investigaciones se encuentra la obra de autoras como Gloria Fuertes, Virginie Despentes, Adrienne Rich o A. Pizarnik y la suya propia. Sus directos son aleatorios e improvisados en tiempo real. Cada muestra de su producción es única en términos performáticos.

Foto Bubalú

La pieza aquí programada es un trabajo de grabación de campo que se realizó para la convocatoria “24H Fonografía del Mundo” de la UQACUniversité du Québec à Chicoutimi. VOCDAT fue seleccionado para esta convocatoria y realizó un trabajo de grabación de campo y de grabación en directo en Konvent Zero. La banda en aquellos momentos la conformaban Alicia G. Núñez, Daniel Álvarez Martínez y Ángela Gemio. A día de hoy sólo Dani continúa con ella.
Alicia G. y Ángela Gemio han emprendido un nuevo camino con una banda llamada LiTTiO X, con el mismo espíritu mutante y generador de ruido.

aliciag.es
angelagemio.wordpress.com
soundcloud.com/vocdat

20 Anys de Avanguarda, Industrial & Música Electrònica a Espanya

by Shak

DUES DÈCADES D’ESTRATÈGIES EMOCIONALS (text Víctor Nubla).

La festa de presentació del disc Abstracte, una recopilació de músiques estranyes fetes a Barcelona entre 1981 i 1986 que acaba de publicar Domèstica Records, va servir d’excusa a DJ Blue i DJ Gonzo, convidats a posar-hi la banda sonora a la festa, per preparar, si no la sessió definitiva, una de ben exhaustiva i completa. El treball de recerca els va permetre reunir materials sonors procedents de dues dècades (1975-1995), a més, van decidir ampliar el camp d’estudi a tot l’estat espanyol. El resultat són aquestes tres hores i mitja de viatge en el temps, un fascinant recorregut pels soterranis musicals de les ciutats en un període extremadament important, pel que fa a la transformació i el canvi de paradigma que va experimentar la música popular occidental en aquells anys. Aquests canvis es poden resumir probablement en: dissolució de la frontera entre música culta i música popular, incorporació de l’electrònica a la creació musical, en un arc que comença en els laboratoris de recerca i acaba en l’electrònica domèstica. Convivència del format cançó amb els models minimalistes repetitius, la improvisació i l’abstracció. Són dues dècades que venen marcades també per l’inici de la crisi de la indústria musical, simultàniament a la proliferació de l’autoedició, la consolidació del format cassette a partir del moment que la tecnologia de duplicació permet efectuar edicions sense sortir de casa, i les xarxes mundials d’intercanvi de música autoproduïda. Com a resultat, grups i músics que “no existien” per a la indústria, la premsa i els circuits es convertiran, paradoxalment, en la primera generació a internacionalitzar-se i la que va difondre aquí la també estranya música que es feia a l’ exterior.

És una època que es pot documentar a partir de singles, cassettes, compilacions i més aviat pocs àlbums. És important aturar-se un moment per parlar de les compilacions, penso que poden servir per fer-se ara una idea general del que passava ja que resulten ser essencialment transversals i, a més, es produïen en xarxa, sent sovint treballs col·lectius i internacionalistes.

La producció de discos i cassettes recopilatoris a l’estat espanyol és notable des dels anys 70 (en part per les lògiques generades a partir de la dificultat de determinades músiques per accedir a una “normalitat” de difusió). En els anys 80, a més, amb la xarxa mundial de cassettes en plena efervescència, aquests recopilatoris podien contenir música local o, molt sovint, ser totalment internacionals. Necronomicón, Terra Incógnita, La Zona, Domestic Sampler Umyu, Vita Nova International, Voices, Notes + Noise, Missing Children, Conspiración, Zamizdat Trade Journal, Independent World, Loopy But Chic, Luna y Panorama de los Insectos, Fix Planet, Veterinarios del KO’s, Barcelona Ficción-Romance, Alter Músiques Natives, són alguns dels títols d’aquests compendis tan habituals fins a ben entrats els 90, publicats a Bèlgica, França, USA, Espanya, Itàlia, Alemanya… i gairebé mai a les capitals d’aquests països, perquè un dels fenòmens adjacents a la internacionalització d’aquella espècie de moviment és que molts dels micro-segells actius llavors estaven en ciutats petites, lluny del circuit mainstream. El fàcil accés a la producció domèstica i la universalitat dels sistemes de correu comporten una horitzontalitat territoria mai vista abans (excepte en el cas del mail-art, evidentment).

Els segells domèstics, normalment creats pels mateixos grups per difondre la seva música proliferaven i en el nostre territori ho van fer exponencialment, igual que a la resta de països. Per una altra banda, aquestes músiques bastardes no tenien un gran accés al circuit de concerts en cap país, però sí que hi havia grups en una escena pop electrònica que més o menys es defensava transitant clubs i festivals. Aquests grups van adoptar els sistemes de producció i distribució de l’escena més industrial. Cal destacar que si bé l’ús dels mateixos mitjans de difusió i la filosofia “fes-ho tu mateix” és quelcom que compartien tots aquests grups, no tots feien música amb les mateixes intencions ni objectius. Hi havia una actitud política compartida en el sentit dels mitjans de producció i les eines de difusió, però en molts casos la música no es feia amb una voluntat política i, en canvi, en altres casos sí.

Per tant, podem parlar d’una feliç convivència temporal entre les forces que volen ocupar l’espai d’altres forces (renovar l’estètica de la música popular, arribar al mercat majoritari) i les forces del caos, que conceben una tabula rasa com un objectiu preferent al d’una tavola calda. L’únic problema a l’hora de demostrar aquesta afirmació és que aquí no hi ha, tradicionalment, tavola calda ni tan sols per als integrats (parafrasejant Antón Ignorant). Bé, digressions apart, i tenint en compte precisament aquest periode de feliç convivència i cosmopolitisme, les músiques que escoltaràs en la sessió de Blue i Gonzo són les que, durant aquells anys, vaig escoltat a casa meva i a casa dels amics, als bars on ens reuníem els músics i en els clubs on tocaven les bandes esporàdicament. Eren les que produíem en els nostres segells o les que ens enviaven altres petites cèl·lules repartides per la geografia. Eren aquestes cassettes, singles i compilacions que ara tracten de recuperar i restaurar segells actuals interessats en un període de la història de la música popular a l’estat espanyol que, misteriosament, ha quedat amagat, ocult per a les següents generacions. Un període eclèctic i d’una gran llibertat artística, ple d’atreviment i experimentació desinhibida.

PT. 1

0:00 Fluence (aka Pascal Comelade) – A Few Reasons to Stay – A Few Reasons to Split (Extracte) (Del LP “Fluence”, Pôle Records 1975)
6:55 Eduardo Polonio – Arsilah (Del LP “Acaricia la Mañana”, UM 1984)
9:15 Jep Nuix – Dit a dit, pas a pas (extracte) (Del 2CD recopilatorio “Alter Músiques Natives”, G3G Records 1988)
12:40 Luís Delgado – El Llanto de Nouronihar (Del LP “Vathek – Procesos Electrónicos Para Instrumentos Acústicos”, Grabaciones Accidentales 1986)
14:00 Música Esporádica (feat. Suso Saiz) – (Del LP homónimo, Grabaciones Accidentales 1985)
19:45 Orquesta de las Nubes (feat. Suso Saiz) – Basura del Coral (Del LP “El Orden Del Azar”, Linterna Música 1985)
23:35 Javier Segura – Desolación (Del LP “Nostalgia De Lo Humano”, Jaja Records 1985)
24:20 Comando Bruno – Landler (Del LP “Muestras Sin Valor”, Discos Esplendor Geometrico 1986)
26:50 Matavacas – S’oda Gargarian (Del 2CD recopilatorio “Alter Músiques Natives”, G3G Records 1991)
29:20 Oriol Graus – Oketus (Extracte) (Del Lp recopilatorio “InfArt ’90”, Discmedi 1990)
32:33 Luís Mesa – Hot Wheels (Del LP recopilatorio “Conspiración”, Discos Proceso Uvegraf 1986)
33:43 Interaccion – Claroscuro (Del LP recopilatorio “Conspiración”, Discos Proceso Uvegraf 1986)
37:40 Alien Mar – Obstinación (Extracte) (Del LP “Sinfonía Translúcida”, G33G Records, 1991)
40:34 Secreto Metropolitano – Esparadrapo (Del LP recopilatorio “Domestic Sampler UMYU”, Umyu 1982)
44:40 Klamm – Fluide (Del Lp “África Roja”, Klamm Records 1983)
46:05 Juan Teruel García – Claustral (Del LP recopilatorio “Conspiración”, Discos Proceso Uvegraf 1986)
49:45 Diseño Corbusier – Meta Metalic (Del LP “Pérfido Encanto”, Auxilio de Cientos 1985)
53:04 Víctor Nubla – Este Es el Famoso Chiste de las Dos Vacas (Del LP recopilatorio “La Zona”, Discos Esplendor Geometrico, 1988)
55:50 Koniec – Bellezas (Del LP “Senza Parole”, Promos 1984)
58:10 Näif – Cristall No. 2 (Del LP “Atlas”, Filobus Records 1982)
63:32 Finis Africae – Radio Tarifa (Del LP homónimo, Grabaciones Accidentales 1985)
68:24 Juan Belda – Pierrot (Del LP homónimo, Grabaciones Accidentales 1986)
72:45 Mohochemie – Silente Moho (Del 2CD recopilatorio “Alter Músiques Natives”, G3G Records 1995)
76:34 Derribos Arias – Lo Que Hay (Del Lp “En la Guia, en el Listín”, Grabaciones Accidentales 1983)
80:15 Macromassa – Sorpresa (Del LP “Los Hechos Pérez”, G3G 1992)
85:35 Neo Zelanda – Alemania Mix (Del Lp “Mix Zelánea”, Auxilio de Cientos 1986)
88:20 La T – Wood-Blood (Del Lp “Dark Fields”, Klamm Records 1983)
92:06 Klamm – Nueva Orden (Del Lp “África Roja”, Klamm Records 1983)
93:55 Alphaville – Nietzsche (Der Geisteskrank) (Del 7″ “Paisajes Nocturnos”, DRO 1982)
96:26 Zush + Tres – Viruses (Del Lp “Evrugo Mental State”, Grabaciones Accidentales 1989)
98:00 Aviador Dro – Nuclear Sí (Versión Maqueta) (1981)
101:25 Los Iniciados – Un Fin De Semana Tranquilo (1982?) (Del 2CD recopilatorio “Druidas Quimicos”, Lollipop 1999)
104:05 Pascal Comelade – Nicaragua (Del Lp “Paralelo”, Parasite 1980)
106:50 Juan Belda – Ytak (Del LP homónimo, Grabaciones Accidentales 1986)
110:57 Derribos Arias – A Flúor (Del 12″ “A Flúor”, Grabaciones Accidentales 1982)
116:10 Arte Moderno (aka Javier Segura & Juan Belda) – Ninette en New York (Del 7″ homónimo, Jaja Records 1982)